Marc històric

La ciència no té pàtria, però el científic sí
(Louis Pasteur)

L’any 1898, es publica la primera revista mèdica en català, La Gynecologia Catalana, dirigida pel Dr. Queraltó i Ros. A partir del 1900, la participació dels metges en el moviment cultural català és destacada, amb noms com Bartomeu Robert, Miquel À. Fargas i Roca, Domènec Martí i Julià, Josep M. Roca i Heras, etc.

  • 1903: Se celebra el Primer Congrés Universitari Català, del qual resulten els Estudis Universitaris Catalans, amb la participació dels metges.
  • 1906: Se celebra el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya.
  • 1907: Es crea l’Institut d’Estudis Catalans, amb tres seccions. El 1912, la Secció de Ciències crea la Societat de Biologia de Barcelona, en què personatges com August Pi i Sunyer, Ramon Turró, Jesús Bellido i d’altres treballen temes de biologia i medicina. La Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, a instàncies del Dr. Lluís Comenge, accepta les memòries científiques escrites pels metges en llengua catalana. Apareix la revista Anals de Medicina. Butlletí de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, que, amb canvis de format, encara perdura.
  • 1910: Té lloc a Barcelona el Primer Congreso Español Internacional de la Tuberculosis, en què s’impedeix l’ús lliure i cooficial del català.
  • 1913: Se celebra a Barcelona el I Congrés dels Metges de Llengua Catalana, presidit per Miquel À. Fargas i Roca.
  • 1914: Es constitueix l’Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que alena aquests esdeveniments fins a la Guerra civil i n’és l’entitat convocadora.
  • 1917:  Se celebra a Barcelona el II Congrés i s’hi presenta la Bibliografia medical de Catalunya, que ara compleix cent anys. El presideix Joan Freixas i Freixas.
  • 1919: Se celebra a Tarragona el III Congrés, presidit per Josep M. Roca i Heras.
  • 1921: Es du a terme a Girona el IV Congrés, sota la presidència de Josep Pascual i Prats.
  • 1923: El V Congrés se celebra a Lleida i el presideix Josep Tarruella i Albareda.
  • 1930: Se celebra a Barcelona el VI Congrés, després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, i el presideix August Pi i Sunyer.
  • 1932: Es du a terme el VII Congrés a Palma, presidit per Enric Ribas i Ribas.
  • 1934:  El VIII Congrés torna a Barcelona i adopta el nom de Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. El presideix Hermenegild Puig i Sais.
  • 1936:  Just abans de la contesa, se celebra a Perpinyà el IX Congrés i el presideix Joan Puig-Sureda i Sais.
  • 1976: Finalitzada la dictadura de Franco, quaranta anys després es reprèn el Congrés a Perpinyà, on s’havia acabat. Les noves entitats convocadores són l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i la Societat Catalana de Biologia. Presideix el X Congrés Josep Alsina i Bofill.
  • 1980: El XI Congrés se celebra a Reus, sota la presidència de Josep Laporte i Salas.
  • 1984: El XII Congrés té per escenari Castelló i Benicàssim, presidit per Emili Balaguer i Perigüell.
  • 1988: El XIII Congrés se celebra a Andorra i és presidit per Oriol Casassas i Simó.
  • 1992: El XIV Congrés torna a Palma i el presideix Francesc Bujosa i Homar.
  • 1996: El XV Congrés el convoquen a Lleida les dues entitats ja citades, juntament amb Acció Cultural del País Valencià, la Societat Andorrana de Ciències i la Universitat de València. És presidit per Ricard Guerrero i Moreno.
  • 2000: El XVI Congrés se celebra a Barcelona sota la presidència de Màrius Foz i Sala, essent la Fundació Alsina Bofill, des del 1998, l’única convocadora dels congressos.
  • 2004: El XVII Congrés té lloc a València, presidit per Àngel Llàcer i Escorihuela.
  • 2008: El XVIII Congrés se celebra a Girona, sota la presidència de Joaquim Ramis i Coris.
  • 2013: El XIX Congrés no segueix un format de congrés sinó de jornada, en ocasió de la commemoració del centenari (1913-2013).

Aquests congressos han aportat autoestima, enfocaments comuns des de la pluralitat i  transversalitat de totes les professions sanitàries i amb aplicacions sanitàries de tots els territoris de parla comuna. Durant més de cent anys han bastit una història pròpia al  voltant de la llengua catalana, defensada tothora per tots en una trajectòria en què han destacat adalils com Alsina Bofill, San Sabrafen, Oriol Casassas i molts altres.

Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana han estat, durant més d’un segle, un espai de trobada, de debat i bescanvi de coneixement a les terres que tenen el català com a denominador comú, i un aparador del bo i millor de les ciències de la salut i de la nostra persistent voluntat d’ésser i d’excel·lir. Les persones i les institucions els han convertit en icònics.