Presentació

El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrarà la vintena edició, a Manresa, els propers 20 i 21 d’octubre de 2017. Aquest congrés ha tingut una important rellevància històrica en els anys en què la recuperació de la llengua catalana, com a eina vehicular en els diferents àmbits de la societat i també, per tant, de l’àmbit de la salut, era una prioritat i una necessitat sentida per molta gent. Amb aquest fil conductor de la llengua catalana, aquests congressos van ser útils a l’hora de fixar, definir i compartir noves idees i nous conceptes, com el de salut, establert pel doctor Jordi Gol i Gorina en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà l’any 1976.


Avui, la realitat és ben diferent, però la defensa de la llengua catalana continua essent un repte i una necessitat, malgrat el seu reconeixement oficial, perquè cal afrontar nous reptes com les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les històries clíniques i informació compartida, així com els fluxos de professionals i les noves realitats socials, entre d’altres.


Avui també, la realitat dels nostres sistemes sanitaris ha canviat molt, no solament en els àmbits de parla catalana, sinó també a tots els països del nostre entorn europeu i occidental. Els reptes de l’allargament de la vida, la cronicitat, la incorporació de noves tecnologies, medicaments i tractaments, les limitacions pressupostàries públiques, el rol dels professionals de salut en aquest nou context, o el paper cada vegada més actiu dels pacients sobre la seva salut i la dels ciutadans a l’hora de decidir com es gasten els seus impostos, fan imprescindible que el debat i la reflexió serena ajudin a la presa de decisions raonades i eficaces per tal de donar la millor resposta a aquests reptes.


Aquesta reflexió i les propostes que se’n derivin requereixen la participació de molts agents i professionals, metges i biòlegs, però també d’infermeres, economistes, enginyers, informàtics, demògrafs… És per això que el Congrés de Manresa vol repensar i actualitzar l’esperit fundacional que els va inspirar, tot obrint-lo a altres professionals, més enllà dels metges i els biòlegs. També ha plantejat treballar quatre àmbits temàtics, un dels quals és «Orígens i finalitat social dels models sanitaris», que pretén precisament reflexionar, debatre i proposar al voltant dels grans reptes que tenim davant pel que fa als serveis de salut i la seva sostenibilitat.


En aquest sentit, volem promoure la reflexió en aquest congrés dels territoris de parla catalana per tal d’explorar si, a més d’una llengua compartida, compartim també problemes i reptes similars, així com les possibles solucions a aquests desafiaments.

És evident que les realitats són diferents, però podem aprendre els uns dels altres i que la reflexió compartida ens ajudi a posar llum en les nostres polítiques, les nostres actuacions i els nostres comportaments.

Es dies 20 e 21 d’octobre de 2017 que se tierà era XXau edicion deth Congrès de Mètges e Biologistes de Lengua Catalana en Manresa. Aqueth congrès qu’a agut ua importància istorica arremercabla enes ans qu’er arredreçament dera lengua catalana coma instrument veïcular en mès d’un domeni sociau –e tanben, donques, en domeni dera santat– ère ua prioritat e ua necessitat sentuda per fòrça gent. En auent aqueth hiu conductor dera lengua catalana, aqueri congrèssi que sigueren utils ath moment de fixar, de definir e de partejar naues idèes e naui concèptes, coma aqueth de salut (santat), establit peth doctor Jordi Gol i Gorina en Xau Congrès de Mètges e Biologistes de Lengua Catalana, que se tenguec en Perpinhan en 1976.

Ué era realitat qu’ei plan diferenta, mès era defensa dera lengua catalana, maugrat era sua arreconeishença oficiau, qu’ei tostemp un desfís e ua necessitat compde tengut deth hèt que cau afrontar naui orizòns coma es tecnologies dera informacion e dera informacion, es dossièrs medicaus e eth hèt de partejar era informacion, atau coma es fluxes de professionaus e es naues realitats sociaus, entre d’autes.

Era realitat des nòsti sistèmes de santat qu’a cambiat tanben fòrça des nòsti dies, non solament enes endrets a on se parle eth catalan, mès tanben en toti es païsi vesins, europèus e occidentaus. Es desfisi der alongament dera durada de vida, era cronicitat, era incorporacion des naues tecnologies, de naui medicaments e tractaments, es contrentes budgetàries, eth ròtle des professionaus dera santat en aqueth nau contèxte, eth des pacients sus era sua santat –de mès en mès actiu– e eth des ciutadans ath moment de despensar es sòs publics, que hèn indispensable qu’eth debat e era reflexion serena contribuïsquen ara presa de decisions arrasonades e eficaces entà dar era milhor arresponsa possibla ad aqueri desfisi.

Aquera reflexion e es proposicions que’n deriven qu’an de besonh era participacion de fòrça agents e professionaus, de mètges e de biologistes, mès tanben d’infirmières, d’economistes, d’engenhaires, d’informaticians, de demografes… Qu’ei per tot aquerò qu’eth Congrès de Manresa vò tornar a pensar e actualizar er esperit de fondacion que s’inspirèc en tot daurir-lo a d’auti professionaus ath delà des mètges e des biologistes. Que vò trabalhar sus quate domenis tematics, qu’un d’entre eri ei “Origines e fins sociaus des modèls de santat”, que cèrque justament de reflexionar, de debàter e de hèr proposicions ath torn des granes qüestions que mos calerà lèu afrontar en çò que se referís as servicis de santat e era sua durabilitat.

En aqueth sens, en aqueth congrès que tòque es territòris de lengua catalana, que se vò promòir era reflexion entà descorbir se, ath delà d’ua lengua comuna, partejam tanben problèmes e desfisi similars e se i a solucions possibles tad aqueres qüestions.

Qu’ei evident qu’es realitats son diferentes, mès qu’ei segur tanben que podem apréner es uns des auti e qu’eth partejament de reflexions mos pòt ajudar enes nòstes politiques, enes nòstes accions e ena nòsta manèra d’agir.
 (text en aranès)